Neuro-pedagogia del dolor des de un abordatge bio-psico-social
El dolor té molts noms, cognoms i etiquetes…
La IASP (International Association for the Study of Pain), defineix el dolor com “una experiència desagradable, sensitiva i emocional, associada a una lesió real o potencialment real dels teixits, o que es descriu associada per una mateixa lesió”.
“El dolor Crònic es defineix com “aquell dolor que persisteix més enllà del seu temps normal de curació”.
El dolor agut, és biològicament útil, funciona com a senyal d’alarma evitant el dany en els teixits, i si el dany ja s’ha produït, promou el procés de curació.
En els pacients amb dolor crònic, el dolor ha perdut la seva funció com a sistema d’alarma. Els reflexos i conductes associades al dolor crònic, en lloc d’alleugerir el dolor, l’empitjoren, deteriorant la salut i les capacitats funcionals, i convertint-se en una font de patiment i de discapacitat: el dolor ja no és un símptoma de la lesió/malaltia/dany, sinó que es transforma en el problema principal.
El model bio-psico-social, pretén integrar el conjunt de factors biològics, psicològics, socials i culturals, considerant que tots ells són essencials en l’aparició, manteniment i exacerbació del dolor, i que per tant s’hauran de tenir en compte en el tractament.
En l’exploració del pacient, es realitza una avaluació física i funcional exhaustiva per valorar si el dolor té relació amb l’estat dels teixits, i determinar així la font dels símptomes.
Si es valora que els aspectes bio-psico-socials tenen un paper rellevant en el dolor de la persona, serà clau afegir en el nostre tractament la Neuro-pedagogia del dolor.
