Una bona preparació maternal, ha d’incloure una part teòrica a nivell de fisiologia de l’embaràs i el part, lactància, criança…, però també ha d’incloure una indispensable part pràctica. L’objectiu d’aconseguir un bon estat físic fa que el cos tingui facilitats per adaptar-se als canvis i propicii una vivència postitiva del procés gestacional.
És important l’aprenentatge i la integració de la respiració en diferents circumstàncies. Aconseguir una pelvis i malucs lliures de moviments perquè en el moment del part puguin col.laborar activament i facilitar el descens del bebè, el procés de dil.latació i l’expulsiu.
Si és possible, és recomanable evitar la episiotomia (tall que realitzen els cirurgians en el moment del part per facilitar la sortida del bebè). Per evitar-ho, la dona haurà de tenir els músculs elàstics que resisteixin l’estirament, per això és necessari el massatge perineal durant els últims mesos d’embaràs en un entorn adequat.
Recuperació postpart
Després de passar tot el procés de l’embaràs, el part i havent passat el període de quarantena, el post part, té com a objectiu, la recuperació de totes aquelles estructures de l’organisme matern que s’han vist danyades o modificades durant el procés de l’embaràs i part, així com la prevenció de futures patologies (incontinència urinària, prolapses, diàstasis recti…) que es poden donar a llarg o a curt termini com a conseqüència del mateix.
Els problemes que poden sorgir després d’un part, poden ser d’origen uroginecològic (incontinència urinària, disparèunia…), de tipus anorectal (incontinència fecal, hemorroides, fissures anals…), així com també dolors musculars i articulars.
Si s’ha practicat episiotomia, és important recuperar l’elasticitat de la pell per permetre una relació sexual coital satisfactòria i perquè si hi ha altres embarassos, l’expulsiu es realitzi amb facilitat i no s’hagi de practicar altre cop l’episiotomia.
Si s’ha practicat una cesària, és necessària igualment una revisió del sòl pelvià, de la integritat dels abdominals i la cicatriu.
Considerem clau tenir una bona alimentació, especialment en aquesta etapa de la dona, per facilitar la recuperació dels teixits, la mobilitat corporal, les digestions, afavorir una bona lactància i accelerar l’adaptació a l’activitat física.
El tipus de part i l’alimentació materna juga un paper clau en la determinació de la microbiota del bebè (sistema digestiu, sistema immunitari).
Un programa complert de recuperació en el post part, ajudarà a la dona. El programa consisteix en:
- Tonificar i reforçar els músculs de la faixa abdominal.
- Tonificar i reforçar la musculatura del sòl pelvià (vaginal i anal), evitant possibles incontinència urinària i/o fecal.
- Corregir i prevenir prolapses (descensos de vagina y úter) originats per l’atròfia muscular i per la laxitud lligamentosa.
- Aconseguir un tancament òptim de l’obertura vaginal per disminuir el risc d’infeccions.
- Millorar la sensibilitat al reprendre les relacions sexuals.
- Aconseguir un teixit elàstic i una bona sensibilitat de les cicatrius, ja sigui de cesària o de l’episiotomia.
- Recuperar la postura, el seu centre de gravetat, per millorar l’alineació correcta de la columna vertebral que afavoreixi la bona gestió de les pressions intrabdominals.
- Tancar la diàstasis recti i guanyar to de la línia alba.
Incorporar com a peça clau i de forma progressiva, l’activitat física en el dia a dia de la dona i en funció de la fase en que es trobi, per recuperar el to físic anterior a l’embaràs.
Lumbàlgia de l’embaràs
L’embaràs és un estat en el que la dona viu una multitud de canvis. Aquests canvis afecten a nombroses estructures tant físiques com psicològiques.
A nivell muscular, la relaxació de la musculatura abdominal permet el correcte creixement de la matriu, produint-se una congestió a nivell pèlvic, que pot donar lloc a un conflicte de l’espai i la conseqüent compressió de les arrels nervioses.
L’augment de la corba lumbar, provoca un augment de la consistència de la musculatura de la zona. Si aquests factors s’associen a una musculatura glútia insuficient i a un escurçament dels isquiotibials, pot arribar a una inestabilitat a nivell de les articulacions entre el sacre i els ilíacs.
A nivell osteoarticular, la major secreció de la hormona relaxina, afavoreix a la laxitud lligamentosa que com a conseqüència provocarà un augment de la corba lumbar, augment de la inclinació pèlvica, horitzonatlització sacra i de les costelles.
L’augment de corbes i de pes, produeix una sobrecàrrega a la cara anterior dels cossos vertebrals, que afavoreix la pressió a la cara posterior dels discs entre les vèrtebres, pressionant els lligaments i facilitant la formació de lumbàlgies. Aquest dolor a la part baixa i central de l’esquena.
A part dels canvis físics, hi ha altres aspectes que afavoreixen l’aparició de la lumbàlgia, aquests son el sedentarisme i el repòs sense motiu mèdic.
La fisioteràpia i les seves diferents tècniques ajuden a prevenir i a millorar el dolor d’esquena durant l’embaràs. Les tècniques més utilitzades són les neuromusculars, (control motor, tractament de Punts Gatell Miofascials (PGM), estiraments musculars, alliberació miofascial, etc.), tècniques osteoarticulars i activitat física personalitzada.
