Revolution Slider Error: Slider with alias sol not found.

Maybe you mean: 'portada'

POST-PART (8 sessions) 360 euros

Inclou valoració inicial del sòl pelvià, sessions individuals per millorar la postura i eliminar possibles dolors d’esquena, reafirmar l’abdomen i elastificar cicatrius. També inclou instruccions per realitzar la gimnàstica abdominal hipopressiva.

PRE-PART: (5 sessions)  218 euros

Inclou conèixer exercicis indicats per l’embaràs, pel part i pel bebè. També la pràctica del massatge perineal a partir de la setmana 34 per donar elasticitat i minimitzar danys que es poden produir durant el part i exercicis perquè la dilatació i l’expulsiu sigui el més eficient possible.

Preparació al part i a la maternitat

Una bona preparació maternal, ha d’incloure una part teòrica a nivell de fisiologia de l’embaràs i el part, lactància, criança…, però també ha d’incloure una indispensable part pràctica. L’objectiu d’aconseguir un bon estat físic fa que el cos tingui facilitats per adaptar-se als canvis i propicii una vivència postitiva del procés gestacional.

És important l’aprenentatge i la integració de la respiració en diferents circumstàncies. Aconseguir una pelvis i malucs lliures de moviments perquè en el moment del part puguin col.laborar activament i facilitar el descens del bebè, el procés de dil.latació i l’expulsiu.

Si és possible, és recomanable evitar la episiotomia (tall que realitzen els cirurgians en el moment del part per facilitar la sortida del bebè). Per evitar-ho, la dona haurà de tenir els músculs elàstics que resisteixin l’estirament, per això és necessari el massatge perineal durant els últims mesos d’embaràs en un entorn adequat.

Recuperació postpart

Després de passar tot el procés de l’embaràs, el part i havent passat el període de quarantena, el post part, té com a objectiu, la recuperació de totes aquelles estructures de l’organisme matern que s’han vist danyades o modificades durant el procés de l’embaràs i part, així com la prevenció de futures patologies (incontinència urinària, prolapses, diàstasis recti…) que es poden donar a llarg o a curt termini com a conseqüència del mateix.

Els problemes que poden sorgir després d’un part, poden ser d’origen uroginecològic (incontinència urinària, disparèunia…), de tipus anorectal (incontinència fecal, hemorroides, fissures anals…), així com també dolors musculars i articulars.

Si s’ha practicat episiotomia, és important recuperar l’elasticitat de la pell per permetre una relació sexual coital satisfactòria i perquè si hi ha altres embarassos, l’expulsiu es realitzi amb facilitat i no s’hagi de practicar altre cop l’episiotomia.

Si s’ha practicat una cesària, és necessària igualment una revisió del sòl pelvià, de la integritat dels abdominals i la cicatriu.

Considerem clau tenir una bona alimentació, especialment en aquesta etapa de la dona, per facilitar la recuperació dels teixits, la mobilitat corporal, les digestions, afavorir una bona lactància i accelerar l’adaptació a l’activitat física.

El tipus de part i l’alimentació materna juga un paper clau en la determinació de la microbiota del bebè (sistema digestiu, sistema immunitari).

Un programa complert de recuperació en el post part, ajudarà a la dona. El programa consisteix en:

  • Tonificar i reforçar els músculs de la faixa abdominal.
  • Tonificar i reforçar la musculatura del sòl pelvià (vaginal i anal), evitant possibles incontinència urinària i/o fecal.
  • Corregir i prevenir prolapses (descensos de vagina y úter) originats per l’atròfia muscular i per la laxitud lligamentosa.
  • Aconseguir un tancament òptim de l’obertura vaginal per disminuir el risc d’infeccions.
  • Millorar la sensibilitat al reprendre les relacions sexuals.
  • Aconseguir un teixit elàstic i una bona sensibilitat de les cicatrius, ja sigui de cesària o de l’episiotomia.
  • Recuperar la postura, el seu centre de gravetat, per millorar l’alineació correcta de la columna vertebral que afavoreixi la bona gestió de les pressions intrabdominals.
  • Tancar la diàstasis recti i guanyar to de la línia alba.

Incorporar com a peça clau i de forma progressiva, l’activitat física en el dia a dia de la dona i en funció de la fase en que es trobi, per recuperar el to físic anterior a l’embaràs.

Lumbàlgia de l’embaràs

L’embaràs és un estat en el que la dona viu una multitud de canvis. Aquests canvis afecten a nombroses estructures tant físiques com psicològiques.

A nivell muscular, la relaxació de la musculatura abdominal permet el correcte creixement de la matriu, produint-se una congestió a nivell pèlvic, que pot donar lloc a un conflicte de l’espai i la conseqüent compressió de les arrels nervioses.

L’augment de la corba lumbar, provoca un augment de la consistència de la musculatura de la zona. Si aquests factors s’associen a una musculatura glútia insuficient i a un escurçament dels isquiotibials, pot arribar a una inestabilitat a nivell de les articulacions entre el sacre i els ilíacs.

A nivell osteoarticular, la major secreció de la hormona relaxina, afavoreix a la laxitud lligamentosa que com a conseqüència provocarà un augment de la corba lumbar, augment de la inclinació pèlvica, horitzonatlització sacra i de les costelles.

L’augment de corbes i de pes, produeix una sobrecàrrega a la cara anterior dels cossos vertebrals, que afavoreix la pressió a la cara posterior dels discs entre les vèrtebres, pressionant els lligaments i facilitant la formació de lumbàlgies. Aquest dolor a la part baixa i central de l’esquena.

A part dels canvis físics, hi ha altres aspectes que afavoreixen l’aparició de la lumbàlgia, aquests son el sedentarisme i el repòs sense motiu mèdic.

La fisioteràpia i les seves diferents tècniques ajuden a prevenir i a millorar el dolor d’esquena durant l’embaràs. Les tècniques més utilitzades són les neuromusculars, (control motor, tractament de Punts Gatell Miofascials (PGM), estiraments musculars, alliberació miofascial, etc.), tècniques osteoarticulars i activitat física personalitzada.

Incontinència urinària i fecal:

Incontinencia urinaria

La International Continence Society (ICS), la descriu com la “pèrdua involuntària d’orina, objectivament demostrable, que origina un problema social o higiènic”.

Els factors de risc que augmenten la probabilitat de patir incontinència urinària són els embarassos, els parts, les histerectomies (extreure úter), l’activitat física d’impacte, la repetició de moviments que provoquen una hiperpressió abdominal, etc.

Els tipus més freqüents són:

I.U ESFORÇ:

És la pèrdua involuntària d’orina a través de la uretra durant un esforç o exercici, com la tos o l’esternut.

És una incontinència en forma de “gotes o a raig”, segons el grau, que es manifesta davant d’un esforç, sense ser precedida en cap cas la necessitat d’orinar.

Normalment es tracta d’una hipermobilitat cérvico-uretral posterior, lligada generalment a una hipotonia del sòl pèlvic i una laxitud lligamentosa.

I.U URGÈNCIA:

Incontinència precedida per una sensació inesperada i incontrolable de ganes d’orinar. Obliga a la persona a orinar molt freqüentment i en petites quantitats. Pot ser que la persona es desperti vàries vegades a orinar a la nit fins al punt que no arribi al bany o que al tocar aigua o arribar a casa i obrir la porta es produeixin unes intenses ganes d’orinar.

I.U MIXTA:

És una combinació de la incontinència urinària d’esforç i d’urgència. Si la musculatura del sòl pèlvic està dèbil empitjora els símptomes, ja que la persona sent la necessitat d’orinar amb més freqüència i les fuites són de major volum.

Creiem que la gravetat de la incontinència és molt subjectiva. Qualsevol fuita que experimenti la persona, ja sigui gran o petita, pot afectar la qualitat de la vida.

Incontinència fecal i de gasos:

Impossibilitat de controlar la continència de femta (tant líquida com sòlida) i de gasos. Hi ha una pèrdua de control dels esfínters de l’anus o de la sensibilitat per notar el contingut a l’ampolla rectal.

Les causes més freqüents són: obstètriques (estrips en el part o atròfia muscular), traumàtiques (fractures a nivell pèlvic o còccix), quírurgiques (intervenció de tumors, hemorroides, fistules), farmacològiques (quimioterapia, radioterapia).

Una correcta alimentació, corretgir mals hàbits defecatoris, treballar la postura corporal, millorar la sensibilitat, el to i la força de la musculatura pèlvica forma part del tractament de la fisioteràpia anorectal.

Disfunció sexual

DISPAREUNIA:

Fa referència al dolor genital o en una estructura pèlvica durant la relació sexual o 24 hores després d’aquesta. El dolor pot aparèixer durant la penetració (superficial) o durant els moviments coitals (profund). Per fer un tractament adequat, és molt important localitzar l’origen del dolor:

  • Alteració biomecànica: contractura muscular i congestió de fons vaginals.
  • Alteració tissular: cicatrització fibrosa que limita la mobilitat.
  • Alteració orgànica: infeccions vaginals, sequetat de les mucoses vaginals, tractaments farmacològics, etc.

Davant del dolor es provoca una reacció de defensa involuntària de la musculatura del sòl pelvià encara que aparegui desig sexual. Per reestablir les estructures vaginals i pèlviques és necessari trencar la relació inconscient entre dolor i penetració per aconseguir relacions sexuals indolores.

VAGINISME:

És la contracció involuntària o espasme dels músculs del terç inferior de la vagina amb la conseqüent impossibilitat per mantenir relacions sexuals amb penetració. Quan la contractura o l’espasme muscular no és tan severa i permet la penetració, estem davant d’un pseudo vaginisme.

Les causes són d’origen psicològic (experiències traumàtiques, pors, educació sexual restrictiva, etc.) i problemes d’origen orgànic de llarga evolució.

En aquests casos, el tractament del sòl pelvià ha d’anar acompanyat de la col·laboració d’un/a psicòleg/a o un sexòleg/a.

L’objectiu del tractament fisioterapèutic, és que el teixit muscular i connectiu torni a ser elàstic. Millorar l’esquema corporal de la pacient i normalitzar la sensibilitat del sòl pèlvic.

Prolapse d’òrgans pèlvics:

Prolapse d’òrgans pèlvics (POP), és el descens de vísceras que ocupen la pelvis.

El de bufeta urinària s’anomena cistocel o ureterocel, el de matriu, histerocel, el de recte, rectocel, creant una sensació de pes i disconfort genital.

Ocorre per una debilitat de la musculatura que sosté els òrgans interns. Les causes més comunes dels prolapses són: l’edat, els factors genètics, l’estat del teixit conjuntiu, els embarassos, els parts ja siguin vaginals o per cesària, cirurgia pèlvica, obesitat, esport d’impacte, esforços físics repetitius, canvis hormonals (menopausa), males postures, etc.

GRAUS:

Grau 1: Vagina més petita. Molèsties en la penetració i dificultat per col·locar tampons.

Grau 2: Pes dins la vagina. Penetració dolorosa o molesta. Els tampons surten de la vagina.

Grau 3: Alguns òrgans surten de la vagina. La dona introdueix els òrgans per orinar o defecar. Impossible la relació sexual amb penetració.

Independentment de quin sigui el grau de prolapse el tractament fisioterapèutic serà positiu. Si es troba en un grau avançat, la rehabilitació del sòl pèlvic no millora el prolapse però sí redueix la simptomatologia i fa que no evolucioni.

El sistema de subjecció de les vísceras pèlviques és la musculatura del sòl pèlvic que també protegeix lligaments i fàscies. És fonamental mantenir aquesta musculatura en bon estat com a prevenció de lesions futures.

Estrenyiment:

Distal: esforç excessiu en la defecació i/o l’absència de la necessitat defecatòria que perdura en més de tres dies. Les causes més freqüents són :

  • Hipertonia del canal anal: fissures, hiperactivitat muscular, fàrmacs…
  • Disinèrgia ano-rectal per culpa de dolor defecatori o por al dolor, que pot aparèixer en un post part o en cas de fissures anals. També per culpa d’un mal esquema corporal o d’origen psicològic.
  • Hipotonia del sòl pèlvic: descens perineal, to muscular deficitari, angle ano-rectal obert, dificultat evacuatòria, higiene dificultosa, rectocel. En el moment de la defecació, el sòl pèlvic ha de donar certa resistència perquè la femta s’encaixi en al canal anal i si hi ha hipotonia s’abomba i impossibilita l’evacuació.
  • Hipocontractibilidad: al demanar contracció no hi ha elevació de l’angle ano-rectal ni escurçament del canal anal. La femta s’encaixa al canal anal però no es poden tallar.

Rectal: dèficit de la sensibilitat defecatòria i discriminativa per dil.latació constant o rectocel. No apareix desig defecatori.

La reeducació consisteix en canviar els hàbits alimentaris i la ingesta de líquids, combinat amb el treball de la musculatura pelviana, normalitzar la sensibilitat del recte i del canal anal i corretgir el mecanisme d’expulsió del bol fecal.

 

Altres teràpies